Carpe Diem y no mires con quién

No preguntis el preu
d'allò que t'enlluerna.

Un somriure a ulls clucs

En poques paraules

Tot i que no cal anar massa lluny per saber que la fi del món és invisible, de vegades, per molt il.lògic que pugui semblar el destí, passa que només la dansa secreta de dues mirades que es troben d’amagat trenca l’espera desordenada d’un conflicte que no acabava d’esclatar. En aquest precís moment, inesperadament, allò que creies invisible se’t planta al davant, i un dolor estrany, fluix, dolç, com irreal, converteix la certesa en hipòtesis. Llavors saps segur que ningú podrà esborrar mai l’instant que s’esdevé. El món sembla ser a segles de distància, la vida et comença a ploure davant dels ulls, i al teu voltant l’estertor del buit, el silenci més absolut, la cara muda d’aquell que fuig sense altra meta que la pròpia confusió, es barregen, per una ironia singular, amb una escalfor comfortable que et penetra dins del cap, convertint en senzill caminar sobre aigües poc profundes.
I tammateix no és amor. Perquè si aquesta fos només una història d’amor no valdria la pena explicar-la.

Un somriure de got llarg

Detalls

El que més me'n va agradar?

Té la capacitat
d’aturar el temps
tanta estona com desitja,
i amb una lentitud desconeguda,
en un no res,
somriure.

(Petits detalls, sí, capaços de desballestar-te una vida.)

Un daixò... somriure

Fashion Victim

Diuen que és capritxós,
inconstant,
sovint extravagant...

I tot per tenir,
precisament,
clar allò que vol.

Un somriure sense invitació pel Breadandbutter ;-)

Xocolata ( i ales de cera)

Cremar-se?
Qui ha dit res de cremar-se?

Ell fa temps que només
parla de desfer-se.

Un somriure entre els dits

De Principis, teories, hipòtesis ... i de la fina línia de l'horitzó

Cada cop n'està
més convençut:

El simple fet d'observar
afecta allò que observa ...

(Més del que Heisenberg creia)

Un somriure incert

De temptacions, incandescències, i les seves conseqüències

Gola,
Luxúria,
Enveja,
Vanitat,
Ira,
Peresa,
Avaricia.

Un somriure Capital

Del relativisme (i de la sorra entre els dits)

No és que tingui
els ulls petits.
És que riu molt.

Un somriure del color del cristall amb què es mira

De variables per objectius ( i altres coses )

No és ben bé l'atracció.
Probablement
tampoc la complicitat.
Ni tan sols,
amb tota seguretat, el sexe.

Al capdavall, diu,
és l'unica que l'enfronta
a les seves pors.

Un somriure ergo existeixo

De dobles fons i altres calaixos

Té una part amagada.
De vegades tant
que necessita que algú
li recordi que hi és.
De vegades tant
que li agradaria oblidar-la.

Un somriure a descobrir

U de l'u

Abraçar-la,
adormir-me.

I cada matí
veure-la diferent.

Un somriure renovat