De les veritats, de les mentides, i sobretot, sobretot, del cristall amb què les mires

I llavors, un dia,
t’adones que no saps quan
la vas començar a veure diferent.

Un somriure ni blanc ni negre

De la temptació de la quasi-perfecció, de reaccions causa-efecte, i altres successions de Finobacci que inciten a reflexionar (-hi)

Quants cops, just abans de rebelar-te,
t’has aturat a contar fins a deu....
per acabar saltant sense embranzida ?

Un somriure...i una queixalada

Com aquell que no vol la cosa

Si escriu, si li escriu,
és només
(i entre altres coses)
perquè encara hi creu.

Un somriure gens casual

De la matèria que no es crea ni es destrueix, del cicle de l'aigua, i d'altres excuses al voltant del do de l'oportunitat

Tant de temps queixant-se
de com es mig-buidava,
i un bon dia va,
i comença a parlar
d'evaporació i condensació...

Un somriure *encantat*

Next, please... i altres incongruències

Sempre havia presumit
de ser de gel.
Quan la dona ardent
se li va acostar, però,
no es va desfer.

Llavors ella, incomprensiblement,
l’acusà de farsant.

Un somriure, dos somriures, tres somriures...

De mirar-se els peus en caminar... i viceversa

De tant fixar la vista
en direcció al capvespre,
quasi oblida que el sol
no només es pon.

Un somriure a trenc d'alba

D'Èpir, de Pirros, i d'altres victòries que en obrir els ulls resulten, si més no, contradictòries

Sempre havia pensat
que els millors somnis
eren els que el despertaven
lentament.

Ara pensa que sempre
havia estat més o menys
equivocat.

De sobte...un somriure

Dubtes raonables

Em queda el teu record,que no existeix,
i aquella nit aviat l'hauré oblidada.
Millor així.
Ets la història que mai podré explicar
perquè ni tan sols sé si és certa.
Sí. Millor així.

Un somriure per recordar