Sempre havia pensat
que els millors somnis
eren els que el despertaven
lentament.
Ara pensa que sempre
havia estat més o menys
equivocat.
De sobte...un somriure
que ja fem tard
Fa 5 setmanes
dilluns, 12 de febrer del 2007
D'Èpir, de Pirros, i d'altres victòries que en obrir els ulls resulten, si més no, contradictòries
De sobte...un somriure
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada