En l’estona que dura un cigarret
el món pot deixar de girar
[i llavors apagar-se]
Un somriure de poc calat
que ja fem tard
Fa 3 dies
dimecres, 13 de juny del 2007
Dels peus a terra i altres fatalismes (que no fatalitats)
Un somriure de poc calat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada