D’atzucacs i altres carrerons atordidors i paradoxals, tinguin o no sortida ( II )

-Vols?
-Vols que vulgui?
-Vols que vulgui que vulguis?
-Vols que vulgui que vulguis que vulgui?
.........................................

I així fins adonar-se
que potser no saben què volen,
però sí que es desitjen.

Un somriure de doble direcció

D’atzucacs i altres carrerons atordidors i paradoxals, tinguin o no sortida ( I )

Al capdavall,
què és un laberint
sense minotaure?

Un somriure “comme il faut”

De Birkins, Blahniks, Mocktails, oximorons, i altres històries que fan de més o menys bon explicar i de menys o més bon entendre

És introvertida i insòlita.
Viu en un univers estrany,
impossible de contenir
en els límits de la decència,
on sembla que el temps
pugui anar endavant, endarrere,
o fins i tot aturar-se en qualsevol moment.

Un somriure de mirada perduda

De la mesura i la desmesura

A discreció.
És a dir,
fins la indiscreció.

Un somriure a unces

Reality Bites (sense que serveixi de precedent)

Després de veure [i escoltar]
el missatge del Molt Honorable,
he arribat a la conclusió
que a CiU i a mí ens passa el mateix:
Massa bon partit per no trobar nòvia!

Un somriure de diada

De la temporalitat en general, de fer endreça en particular, de la sorra entre els dits, i de qualsevol altre caprici... si no se'n va només amb aigua

Recordo aquell estiu
en què cada dia
tenia el seu nom.
Tot just un any després
les engrunes del camí
eren un bon pretext per tornar-hi.
No hi vaig anar més.

Un somriure al calaix [però ben a la vista]

De bigues, frases fetes, altres coses amb més o menys importància... i, què coi, avui també, d'aquella mirada que només té la Maria de Medeiros. Au!

De tant separar el gra de la palla
no la veu al seu propi ull.

[Molt menys a l’aliè, és clar]

Un somriure amb vista