dimecres, 5 de setembre de 2007

De la temporalitat en general, de fer endreça en particular, de la sorra entre els dits, i de qualsevol altre caprici... si no se'n va només amb aigua



s-h6306b

Recordo aquell estiu
en què cada dia
tenia el seu nom.
Tot just un any després
les engrunes del camí
eren un bon pretext per tornar-hi.
No hi vaig anar més.


Un somriure al calaix [però ben a la vista]

Cap comentari: