Recordo aquell estiu
en què cada dia
tenia el seu nom.
Tot just un any després
les engrunes del camí
eren un bon pretext per tornar-hi.
No hi vaig anar més.
Un somriure al calaix [però ben a la vista]
que ja fem tard
Fa 3 dies
dimecres, 5 de setembre del 2007
De la temporalitat en general, de fer endreça en particular, de la sorra entre els dits, i de qualsevol altre caprici... si no se'n va només amb aigua
Un somriure al calaix [però ben a la vista]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada