No cal que existeixi si tanco els ulls
[i si tanco els ulls desapareix]
Un somriure a queixalades
que ja fem tard
Fa 3 dies
dimarts, 2 d’octubre del 2007
D'unchained melodies, nits encadenades, i de tots els elements que prop de l'extenuació,et mantenen el món despert en una mena d’eufòria encomanadissa
Un somriure a queixalades
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada