boomp3.com
No és pas que ara, de sobte, li hagi vingut la dèria de trencar cintes,
però és que, [què cony!] arriba un punt del camí en què, tot i que els vorals segueixin amagant pedres amb què tornar-se a entrebancar, ja no hi ha més arbres que et puguin caure al damunt o barrant-te el pas.
És el moment de, fins i tot, posem per cas, qüestionar Kavafis.
Un somriure rodorèdicament itàquic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada