No
val la pena parlar
de carrerons
sense sortida.
Un somriure amb punt i seguit optatiu
que ja fem tard
Fa 3 dies
dimecres, 12 de maig del 2010
D'atzucacs amb punts de fuga i altres perspectives a considerar
Un somriure amb punt i seguit optatiu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Tens tota la raó: és perdre el temps :)
Ni parlar ni agafar-los...o sí?
No val la pena, però hi són
Publica un comentari a l'entrada