dimecres, 12 de maig del 2010

D'atzucacs amb punts de fuga i altres perspectives a considerar

punt de fuga

No
val la pena parlar
de carrerons
sense sortida.


Un somriure amb punt i seguit optatiu

3 comentaris:

anna g. ha dit...

Tens tota la raó: és perdre el temps :)

Vida ha dit...

Ni parlar ni agafar-los...o sí?

núria ha dit...

No val la pena, però hi són