Tenir molt per recordar,
molt per endavant,
converteix en frívol
concentrar-se en el present.
que ja fem tard
Fa 3 dies
divendres, 5 de novembre del 2010
De petjades que s'esborren, de petjades que no
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
però és una frivolitat necessària. petons! :)
Acabo de descobrir el blog i m'encanta, quan tingui temps el llegiré amb detall. A veure si tinc sort i trobo el meu somriure, que veig que en tens molts!
Salut
Però sense present, no hi ha pas futur...
Publica un comentari a l'entrada