dijous, 10 de novembre del 2011

De coses que es toquen amb la punta dels dits, i de coses que no, tot i ser a tocar

roma

La pell, amb l'edat,
més que dèbil
es torna dòcil.

[Però enrampa igual]

Un somriure eriçat

2 comentaris:

Manel ha dit...

He descobert aquest espai casualment, i m'he aturat.
Amb el teu permís, aniré obrint aquest calaix de tant en tant.

Anònim ha dit...

Porto tres anys seguinte, no pares d'escriure :). Gràcies per descriure sensasions, moments, sentiments, pensaments..