
La pell, amb l'edat,
més que dèbil
es torna dòcil.
[Però enrampa igual]
dijous, 10 de novembre del 2011
De coses que es toquen amb la punta dels dits, i de coses que no, tot i ser a tocar
dijous, 27 d’octubre del 2011
De trobades "a la gallega", i altres oportunitats que no et pots permetre el luxe de desaprofitar
L'experiència
és un graó
divendres, 14 d’octubre del 2011
De records, paisatges i coses
No hi ha història
sense lloc.
Reivindiquem-lo.
Evoquem-la.
dilluns, 20 de juny del 2011
De pilotes passades, i altres esferes vistes des de dins
I reiem, i jeiem,
i parlavem. Sobretot callavem.
Celebrant-ne cada racó.
Dins el buit d’una bombolla
dimecres, 15 de juny del 2011
De pallassos, pallussos i altres principis més o menys dignes
La llibertat
de no estar subjecte
a cap vent
no infla les veles
dilluns, 23 de maig del 2011
De casetes de xocolata i altres contes
Les molles de pa
sempre ensenyen
camins
sense tornada
divendres, 29 d’abril del 2011
D'estimuls i el seu desenllaç
Llibertat
és tancar els ulls
i en obrir-los
veure el que vols
dimecres, 30 de març del 2011
De petits moments, de grans detalls
El paradís és eteri,
abstracte.
És enlloc
i a tot arreu alhora.
[Existeix]
dijous, 10 de març del 2011
De començaments i de finals

Un cop s'acaba
només en queden
les restes.
[incloent-hi els records]
dimecres, 16 de febrer del 2011
dimarts, 8 de febrer del 2011
D'anuncis per paraules

Personatge,
amb vocació de protagonista
[increïble, apassionat]
busca història per explicar.
dilluns, 24 de gener del 2011
De coses que està bé que hi siguin i de pensaments que està be que es tinguin

Els idealistes
només s'equivoquen
als ulls dels altres.
divendres, 14 de gener del 2011
dilluns, 10 de gener del 2011
De creure i de no creure

La veritat
té el seu encant.
La mentida, però,
és un art evocador.
dimarts, 28 de desembre del 2010
D'homes dels nassos a correcuita (que passen dies i empenyen anys)

Acostumat a mirar
horitzons infinits,
s'aboca al vertigen
d'allò a punt d'acabar.
[Com si no hi hagués gener]
dimarts, 21 de desembre del 2010
De coses inabastables que desitges amb intensitat

Fantasieges amb la idea
fins que aquesta et supera.
Llavors vas,
i t'ho compres tu mateix.
dimecres, 15 de desembre del 2010
De pors imaginàries i reptes que costen d'imaginar

Si dispares
un tret a la foscor
és probable
que es perdi en el buit.
divendres, 5 de novembre del 2010
De petjades que s'esborren, de petjades que no

Tenir molt per recordar,
molt per endavant,
converteix en frívol
concentrar-se en el present.
dimarts, 5 d’octubre del 2010
De peus, pams, colzes i rodolons

No deixa de ser paradigmàtic
que el teorema del dit gros
només funcioni usat
en la seva justa mesura.
dimecres, 29 de setembre del 2010
divendres, 17 de setembre del 2010
Angles

Mai subestima
les paral·leles.
Ni tan sols, [especialment]
les que en un punt determinat
arriben a convergir.
Un somriure de via ràpida
dissabte, 28 d’agost del 2010
D'adonar-se, de sobte, que tot era real

La lucidesa és
un estat d'ànim
amb ungles esmolades.
dimarts, 10 d’agost del 2010
De miralls insospitats i reflexions improvisades

Tot Pla "B" implica
cautela o fracas.
dimarts, 3 d’agost del 2010
Del(s) ritme(s) de les coses

Algunes escenes
s'han de viure a poc a poc.
Com si les volguessis dibuixar.
dimarts, 6 de juliol del 2010
D'allò que s'és i d'això que no s'és

Hi ha dies que sembla
una ombra xinesa.
D'altres, no.
dimecres, 30 de juny del 2010
Alegat a la impaciència desmesurada

Tocar-la, per sobre la roba,
i en treure-li adonar-te
que no tens tacte a les mans.
Que tota la força se te’n va pels ulls.
dijous, 20 de maig del 2010
dimecres, 12 de maig del 2010
D'atzucacs amb punts de fuga i altres perspectives a considerar

No
val la pena parlar
de carrerons
sense sortida.
Un somriure amb punt i seguit optatiu
divendres, 16 d’abril del 2010
Un cop descartat el pragmatisme de l'orquídia

Dubta,
entre la se[ns]ualitat
del filferro que domina
les gerberes
i la tija incisiva de les roses
que tenyeix els dits
Un somriure sense flors
dilluns, 29 de març del 2010
De marcs, paisatges i retrats menys o més fidels

Potser hagués calgut
afegir-hi el contexte.
Qüestió de sinceritat.
Un somriure a pilota passada



