D'això, d'allò, i d'altres sorpreses de bon entomar

boomp3.com



Llavors, un dia,
simplement apareix algú
a qui no pots ignorar.

Un somriure estimulant

De la fina línia que separa el seny de la bogeria, i altres conclusions pre-me-di-ta-des que, com el vi, es poden decantar [o no] a fi d'oxigenar-les

No em digueu que no és fantàstic,
en intentar trobar l’equilibri,
descobrir una cosa diferent.

Un somriure de nas a orella [i viceversa]

De la xocolata, i altres fragments cinematogràfics que presa a presa prenen cos

S’estirà al seu costat,
conscient que el fet que ella
hi fos o no en llevar-se
determinaria si tot era real.

Un somriure com la vida mateixa

Del tangible, de l'intangible, i d'altres jocs de mans que tinguis o no un as a la màniga, [quasi] sempre acaben amb un conill fora de la xistera

S’han filtrat sorolls,
la resta és silenci.
Jo vull realitats.

Un somriure que diu "blat" (i ben lligat)

D'unchained melodies, nits encadenades, i de tots els elements que prop de l'extenuació,et mantenen el món despert en una mena d’eufòria encomanadissa

No cal que existeixi si tanco els ulls
[i si tanco els ulls desapareix]

Un somriure a queixalades

D’atzucacs i altres carrerons atordidors i paradoxals, tinguin o no sortida ( II )

-Vols?
-Vols que vulgui?
-Vols que vulgui que vulguis?
-Vols que vulgui que vulguis que vulgui?
.........................................

I així fins adonar-se
que potser no saben què volen,
però sí que es desitjen.

Un somriure de doble direcció

D’atzucacs i altres carrerons atordidors i paradoxals, tinguin o no sortida ( I )

Al capdavall,
què és un laberint
sense minotaure?

Un somriure “comme il faut”

De Birkins, Blahniks, Mocktails, oximorons, i altres històries que fan de més o menys bon explicar i de menys o més bon entendre

És introvertida i insòlita.
Viu en un univers estrany,
impossible de contenir
en els límits de la decència,
on sembla que el temps
pugui anar endavant, endarrere,
o fins i tot aturar-se en qualsevol moment.

Un somriure de mirada perduda

De la mesura i la desmesura

A discreció.
És a dir,
fins la indiscreció.

Un somriure a unces

Reality Bites (sense que serveixi de precedent)

Després de veure [i escoltar]
el missatge del Molt Honorable,
he arribat a la conclusió
que a CiU i a mí ens passa el mateix:
Massa bon partit per no trobar nòvia!

Un somriure de diada

De la temporalitat en general, de fer endreça en particular, de la sorra entre els dits, i de qualsevol altre caprici... si no se'n va només amb aigua

Recordo aquell estiu
en què cada dia
tenia el seu nom.
Tot just un any després
les engrunes del camí
eren un bon pretext per tornar-hi.
No hi vaig anar més.

Un somriure al calaix [però ben a la vista]

De bigues, frases fetes, altres coses amb més o menys importància... i, què coi, avui també, d'aquella mirada que només té la Maria de Medeiros. Au!

De tant separar el gra de la palla
no la veu al seu propi ull.

[Molt menys a l’aliè, és clar]

Un somriure amb vista

De receptes impossibles, ungüents que suavitzen la pell, i altres instruccions relativament absurdes de seguir.

Només barrejant
cendra i aigua
no es moldeja
cap au fènix.

Un somriure entre mític i mitològic

De margarites, i de qualsevol altra flor que s'hauria de desfullar única i exclusivament després de comprovar que té un número parell de pètals

A preguntes impossibles,
respostes evidents.

Un somriure empalagosament agredolç

Del grau just de persuassió que permet d'obrir qualsevol pany, de genis que surten de llànties, i altres capricis i desitjos amb justificació o sense

No em demanis la lluna
[sense lloc on poder-la guardar]

Un somriure en un cove

De fronteres, de murs que (es clar) separen, de paradoxes, i d'altres blasfèmies que, valgui la redundància, no es poden esborrar ni enderrocar

Les nostres limitacions
ens defineixen.

Els nostres límits
ens difuminen.

Un somriure de punta fina

De peixos que es mosseguen la cua, de la pastanaga de l'ase, de papers mullats, i d'altres espirals de periodicitat més o menys variable

Quan més s’afanya
a allunyar un dilluns,
abans li arriba el següent.

Un somriure per empaitar

De qui es consola perquè vol, de qui no ho fa perquè no vol, i de com n'és de temptador el pensar que un cop fora, els genis no tornen a la llàntia

De tant mirar les coses
d’una manera diferent,
va aprendre a veure’ls-hi.

Un somriure amb perspectiva

Racons (I)

Quan no sap on fugir
li agrada venir a seure aquí
[lluny de les gàrgoles]
a perdre la fe en la humanitat.

Un somriure amagat

De la lacidesa (i la lucidesa)

Com si l’única meta
fos sobreviure,
es limita a anar
esquivant el destí.

Un somriure marcat

De voler pols i d'anar a l'era

Com és estimar-me?

Un somriure premeditat

De claus i de qualsevol altre lloc roent on agafar-se (a contracorrent o no)

Si una cosa tenen els impossibles
és que són altament improbables.

Un somriure reincident

De lleugereses insostenibles, lleugereses sostenibles, i altres que no ho són

Hi ha dies que no pesen.

[Cosa que no sé fins a quin punt
és bona o és dolenta]

Un somriure indeterminat

D'allò que s'esdevé i altres maneres de mirar-se als ulls

Si tan sols em llegissis
les línies de la mà ...

un somriure amb empremta

Dels peus a terra i altres fatalismes (que no fatalitats)

En l’estona que dura un cigarret
el món pot deixar de girar
[i llavors apagar-se]

Un somriure de poc calat

Del melic i altres mirades introspectives

Concentrar-se només
en tots els altres sentits.

Cinc somriures

Del paroxisme, la tensió lírica, i de tots aquells estats d'anim que es defineixen i difuminen entre l'un i l'altra

... I seguir-la
[des]vetllant encara.

Un somriure entrellaçat

Surprise, surprise

Desembolcallar-la.
[i un cop descoberta,
Tornar-la a embolicar]

Un somriure entre l'espant i la meravella

De la nuesa

Deixeu-me doncs parlar
d'allò que em fa por...

Un somriure sentit

Instruccions d'ús

Benvolgudes,
representa que aquí,
l’únic cor que es trenca,
és el meu.

[ La literatura i jo agrairiem
que a partir d’ara, si més no,
fos així ]

Un somriure [ fràgil ]