Passejant de matinada per carrers endormiscats,
vaig trencar-me en mil bocins.
No tenia on anar, ni volia recordar...
de fet...no gosava.
Un somriure covard
que ja fem tard
Fa 3 dies
divendres, 14 de gener del 2005
capcot
Passejant de matinada per carrers endormiscats,
vaig trencar-me en mil bocins.
No tenia on anar, ni volia recordar...
de fet...no gosava.
Un somriure covard
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada