Et fiques a tots els llits del món buscant el meu.
Ho sé, ho saps, però mai ho reconeixerem.
Tampoc cal. A tots dos ens encanta
lamentar-nos de les oportunitats perdudes.
Fins i tot en això som iguals.
Un somriure a l'extrem d'allò quotidià
"Escriuré fins que comenci a escriure sobre el meu jo veritable" Sylvia Plath
Et fiques a tots els llits del món buscant el meu.
Ho sé, ho saps, però mai ho reconeixerem.
Tampoc cal. A tots dos ens encanta
lamentar-nos de les oportunitats perdudes.
Fins i tot en això som iguals.
Com la pastanaga de l'ase,
com la sardina de la foca,
com el caramel pel nen que es porta bé.
Avui sóc un premi a la constància,
i si, em senta bé el paper d'home objecte...
Un home salta per la finestra, potser per atrapar un estel,
però ho paga amb la mort...
Afortunadament, no tots els somnis són inabastables...
"Encisat davant de la seva pròpia imatge,
Narcís no s'adonava que era ell mateix
el que s’esvaïa davant els inútils
intents de besar-se."
Hi ha escales
impossibles de baixar
després de la tercera caipirinha...
Ara que ben mirat,
tampoc ens calen excuses, no?
Paraules, si,
que s'encenen cada vespre
dalt de l'escenari,
trèmules, llunyanes
recreant
moments ingenus.
Em reclamen,
m'afalaguen,
No m'hi sé acostumar
I no,
tot i fer-ho de manera pública,
ostentosa, barroera,
policromàtica ...,
no deixaré cap carta de comiat.
Si.
El dia que em suicidi
ho faré de manera pública,
ostentosa, barroera,
policromàtica ...
Tan sols des del pudor de la màscara
em veig amb forces
de llençar les queixes al món
Sento que algú em sacseja,
que m'intenta despertar...
A poc a poc se'm desdibuixa
la consciència de la realitat.
"En el mundo hay demasiado dolor
para dormir en camas separadas"
"No s'hi va amoïnar Neró, quan va sentir
la profecia de l'oracle dèlfic:
'Els setanta-tres anys li són de temer'.
Tenia temps encara per fruïr de la vida.
Ha fet tot just trenta anys. És ben suficient
el termini que déu li dóna, perquè s'hagi
d'amoïnar pels perills a venir."
(Konstandinos P. Kavafis)
Et despulles,
transparent en les paraules,
en lletra generosa
que m'amoixa els cabells
amb mots que no es destrien.
M'agraden les descripcions meticuloses,
sovint excessives.
Potser per això solo ser tan breu...
Cadavre exquis
Comença la nit
Reina inadvertida.
En unes hores,
presa del pànic,
buida com una ombra,
tot seran dimonis
al teu voltant...
(Sense paraules)