Només una cosa
em fa més por
que la mort.
Un somriure desenfocat
"Escriuré fins que comenci a escriure sobre el meu jo veritable" Sylvia Plath
Només una cosa
em fa més por
que la mort.
No és que em posés cap pistola al pit,
però em vaig enamorar d'ella
perquè no tenia cap altra opció.
Em vaig enamorar d'ella
quan vaig descobrir
un somriure vulnerable
on tothom només hi veia
males cares capritxoses
Em vaig enamorar d'ella
perquè no va necessitar res especial
per estimar-me
Sísif no hi veu.
Sísif somriu.
Sísif menysprea els Déus.
Sísif els ha vençut.
Des de dalt de la muntanya
Sísif ho veu clar.
"Look up, Hannah: The soul of man has been given wings, and at last he is beginning to fly. He is flying into the rainbow -- into the light of hope, into the future, the glorious future that belongs to you, to me and to all of us. Look up, Hannah. Look up."
(The Great Dictator, 1940)
"El polze humitejat de l'anhelant lector
encara no ha marcat els suaus teixits
d'aquest magre, verge, llibre somrient.
Esten-me,
Obre'm en dos...
Per plaer"
(The Pillow book)
Busquem copsar aquell sentiment
entre imatges que s'esborren
desfermant retrucs de melangia
Allò que m'enlluerna
aviat s'haurà acabat.
El meu anhel
és no ser-ne culpable.
Com aquell vers solitari
que ja mai entrarà
en el gaudi del poema
"(...)
Els ulls comencen a fugir del cor,
rere una porta que fa de glaç
comença, sense saber-ho,
la indiferència aparent.
L'un davant de l'altre
no miren, no parlen,
senten.
Respiren el seu codi: el silenci.
Després
una fugida amb passió continguda."
(Angels Gomà, Ricard Calabuig)
"He sabut que t'ha florit una flor al menjador.
(...)
Em plau, malgrat...
no sé quan la podré regar."
(Blau Verí)
"Marthe de quien estas viejas paredes no pueden apoderarse,
fuente donde se refleja mi monarquía solitaria, como podría
olvidarte nunca si no tengo necesidad de recordarte:
eres el presente que se acumula. Nos uniremos sin tener
que abordarnos, que prevernos, igual que dos adormideras
forman en el amor una anémona gigante.
No entraré en tu corazón para limitar su memoria.
No retendré tu boca para impedirle entrabrirse
al azul del aire y la sed de partir. Quiero para ti la libertad
y el viento de la vida que atraviesa el umbral de siempre
antes de que la noche se vuelva inencontrable."
René Char, traduït per Jorge Riechmann