"(...)
Els ulls comencen a fugir del cor,
rere una porta que fa de glaç
comença, sense saber-ho,
la indiferència aparent.
L'un davant de l'altre
no miren, no parlen,
senten.
Respiren el seu codi: el silenci.
Després
una fugida amb passió continguda."
(Angels Gomà, Ricard Calabuig)
un somriure d'ales esteses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada