Una imatge...
Mil somriures
"Escriuré fins que comenci a escriure sobre el meu jo veritable" Sylvia Plath
La victòria no és altra
que l'espasme sincronitzat
en el desig de sempre
tornar a començar.
Mai amb ningú com amb ella
els comiats havien estat tan dolorosos:
Mossegant-me els llavis fins fer-los sagnar...
Tot per no oblidar -diu- el regust de la meva boca.
Mai amb ningú com amb ella
els retrobaments havien estat tan dolços:
Mossegant-li els llavis fins fer-los sagnar...
Tot per recordar -dic- el regust de la seva boca.
Tot i no voler ferir
els meus ulls anhelants,
sempre que torna
ho fa radiant.
L'he comprat (quinze euros)
L'he llegit (una bona estona)
M'ha agradat (molt)
Me l'han dedicat (un tros de la pàgina trenta-tres)
Jo també em dono un 90% satisfet... (però ÉS plagi)
El destí, inflexible pels conformistes,
esdevé pacient, benèvol
amb aquells que s'hi rebel.len
fent marrada del camí marcat.
Tanco ells ulls, ben fort.
Repeteixo el teu nom, ben fluix.
En aquest precís moment
els nostres records, la meva imatge,
comencen a rondar pel teu cap...
I tu que et pensaves que era només nostàlgia...
"Si les points de suspension pouvaient parler,
ils pourraient en dire des choses et des choses"
(Pierre Dac)
"Mai en tinc prou de tu,
més no et vull encara."
(Mònica Ferreros)
Lamentar-se és fàcil,
però tampoc costa tant
que no t'agafi a contrapeu.
S'ha de voler, es clar.
"L'amour est une fleur délicieuse
mais il faut avoir le courage
d'aller la cueillir
sur les bords d'un précipice"
...O del difícil equilibri
entre una -estudiada-
aparent indiferència,
i la -només-insinuada-
ostentació conscient
d'un desig canalla.
"Un clau treu un altre clau,
però quatre claus fan una creu"
(Cesare Pavese)
Ella te hiere
Como una rosa
Y no, como cabría
Esperar, con sus espinas,
Una rosa te hiere
Siempre, con su flor.
(Luis Hernández)
Seria vanitós per part meva
pretendre
que et sentissis reflectida
en les meves lletres.
Seria vanitós per part teva
sentir-te reflectida
en lletres alienes.
Les similituds, però,
son inevitables.
"Que el humo no se vaya,
que la chispa siga igual"
(Burman Flash)
I és que, tot i el risc
de quedar-nos amb un pam de nas
o cremar-nos els dits,
tancar els ulls despert, compensa.
Un estel,
que de tan fugaç,
no em donà temps
ni a demanar
el desig.
I jo?
Com no havia de seduir-te?
Sóc un mirall
de les teves vanitats.
Com no havies de seduir-me?
Ets un mirall
de les meves vanitats.
A un hivern precipitat
sempre el segueix
una primavera inesperada.
He somiat que em convertia
en un desgraciat,
una mala persona.
En voler despertar, però,
m'he adonat que no dormia.