Sempre m'han fet por els límits...
Potser per això,
les bombolles
les solo triar ben grans.
Un somriure clar com l'aigua i una bombolla a compartir
que ja fem tard
Fa 3 dies
dimecres, 25 de gener del 2006
De claustrofòbies, agorafòbies i de passions sense límit a bufar a dues boques
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada