És a força de mirar
els trens com passen,
que aprens a saber
quin és el teu,
quin el que has d'agafar,
quina l'oportunitat
que mai, mai,
sota cap concepte,
no hauries de deixar escapar ...
Un somriure oportunista (amb uns vagons molt confortables, per cert)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada