Tot d'un plegat

De vegades, com que en el fons no són més que quatre parets, resulta que, tot i que tanquis bé les finestres, hi ha cases massa petites per amagar secrets massa grans.
Potser per això, i potser, també, perquè en una alquímia inversa l’or esdevé plom, quan començà a plorar per coses que ni tan sols sabia que sentia, i amb l’excusa que dues mirades no poden creuar-se quan una mira d’amagat, tot i no tenir tenir massa clar si calia deixar de ser la persona que era per poder trobar la que havia de ser, va decidir que la gràcia de tornar a començar era, precisament, tenir-ho tot per fer una altra vegada.
I és que al capdavall, -això ho dic jo- pensar que no som més que les nostres pors és un bon motiu per vèncer-les.

Un somriure... verd (?)

Hymne a l'amour

Es veu que qui la va batejar com la ciutat de l’amor, deia que a Paris les morts petites ho eren una miqueta menys, de petites; i la veritat és que, tot i que avui en dia per ofegar-se en absenta no calgui sortir del Marsella, o que per mirar affiches de notredames del Moulin Rouge bellugant el pompidou el millor lloc sigui el museu d’Albi, (que és a trenta minuts de Tolouse i a mitja hora de Lautrec), el cendrer de qualsevol habitació de qualsevol pensió de la Gare du Nord encara és el lloc on més picant és l’olor dels Gauolises que es consumeixen -i es consumen- a l’acte. I és que Paris, més que un Veuve Clicquot i gambes al Maxim’s o un passeig amb bicicleta -sense mans- per Montmartre amb l’Amélie Poulain, és, sobretot, sobretot, la Juliette Binoche esperant-te al capdamunt d’unes escales massa estretes per pujar-les de bracet, mentre el piano de Belle du Jour es lamenta per sota una porta.

Un somriure de got llarg

Quelqu'un m'a dit...

Divertit, temptador,
sorprenent...
[Sovint, fins i tot,
inadequat]

Un somriure vanitós. Sí.

Nusos

No trigaria a descobrir
que el pitjor
d’enfrontar-se a un fantasma
és adonar-te
que allò que [no] pots vèncer
és real.

Un somriure com la vida mateixa

De mirar la gent com passa (fins i tot la que no es queda), i d'altres actes quotidians amb un cert aire de, diguem-ne, trascendentalitat

El realisme desmenteix
la grandesa tràgica
de la passió.

Un somriure d'aquells, ja saps...

De les idees preconcebudes, i d'altres reaccions en cadena

Una relació en
defineix una altra.

[Tot i que per fora
no semblin
ni millors ni pitjors]

Un somriure diferent

De focus, d'atencions, de visos de realitat, i altres cops de teatre

L’autèntica paradoxa
és que sigui [precisament]
en aquest gran decorat
que l’envolta
on més real ho veu tot.

Un somriure entre bambalines