Com si l’única meta
fos sobreviure,
es limita a anar
esquivant el destí.
Un somriure marcat
que ja fem tard
Fa 5 setmanes
dimarts, 3 de juliol del 2007
De la lacidesa (i la lucidesa)
Un somriure marcat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada