Quan no sap on fugir
li agrada venir a seure aquí
[lluny de les gàrgoles]
a perdre la fe en la humanitat.
Un somriure amagat
que ja fem tard
Fa 3 dies
dijous, 5 de juliol del 2007
Racons (I)
Un somriure amagat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Aix`era veritat...
Publica un comentari a l'entrada