Quan més s’afanya
a allunyar un dilluns,
abans li arriba el següent.
Un somriure per empaitar
que ja fem tard
Fa 3 dies
dilluns, 16 de juliol del 2007
De peixos que es mosseguen la cua, de la pastanaga de l'ase, de papers mullats, i d'altres espirals de periodicitat més o menys variable
Un somriure per empaitar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada