Les nostres limitacions
ens defineixen.
Els nostres límits
ens difuminen.
Un somriure de punta fina
que ja fem tard
Fa 3 dies
dissabte, 28 de juliol del 2007
De fronteres, de murs que (es clar) separen, de paradoxes, i d'altres blasfèmies que, valgui la redundància, no es poden esborrar ni enderrocar
Un somriure de punta fina
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada