No em demanis la lluna
[sense lloc on poder-la guardar]
Un somriure en un cove
que ja fem tard
Fa 3 dies
dimarts, 7 d’agost del 2007
Del grau just de persuassió que permet d'obrir qualsevol pany, de genis que surten de llànties, i altres capricis i desitjos amb justificació o sense
Un somriure en un cove
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada