No, mai més el meu vers
cantarà per tu.
No. i ho dic, i no em reca,
i t'estimo, perquè si;
i ara deixa'm sol
que vull plorar

Un somriure que ha desat el vers al calaix

Ni massa alt ni massa baix, ni massa prim ni massa gras, ni massa ros ni massa bru, ni massa llest ni massa ruc, ni massa obert ni massa tancat, ni massa cràpola ni massa formal, ni massa simpàtic ni massa antipàtic, ni massa avorrit ni massa interessant, ni massa modern ni massa tradicional, ni massa interessant ni massa poc, ni massa llençat ni massa aturat, ni massa guapo ni massa lleig, ni massa blanc ni massa negre, ni massa tot ni massa res...

Massa discret, vet aquí la clau del més fracas...

un somriure ni massa gros ni massa petit

Una finestra oberta al buit;
temptació i condemna.
Un crit en blanc i negre.
Sense destorbar ningú,
abocat a l'atzur de la nit,
el silenci.
Record on es perd el record.

Un somriure probabilista

"Una idea que un dia o altre provaré de realitzar és la d'escriure un llibre a màquina, en un rotlle de paper higiènic de segona classe, no de l'esponjós i tènue, sino de l'allissat que porta una mica més de cola; i no per cap associació escatològica, sino perquè m'estalviaria la molèstia de canviar de full, que sempre és el trencament del fil en plena febre d'inspiració, i podria donar per resultat un llibre continu, sense hiatus, que caldria publicar igualment en forma de rotlle- no forçosament higiènic- i llegir tot desenrotllant-lo i enrotllant-lo en una altra ànima subministrada al comprador pel mateix llibreter"

Eren a principis dels 80, i en Ramon Folch i Camarasa encara no havia descobert l'ordinador...

Un somriure de paper-i-llapis

"Barcelona era per aquells anys aparatosa i wagneriana. Una senyora ben vestida anava, encara, solament ben vestida. Un bon dinar a l'Hotel Colón (a deu duros de plata el cobert) reclamava el bicarbonat a la sesta. Els metges de moda (Barcelona els ha tingut sempre bons i cars) desdenyaven la sagacitat clínica dels mestres francesos i eren tots germanòfils. Ferran amb les seves vacunes reproduïa en petit els desastres de Koch amb les tuberculines. El Liceu emulava Beyreuth (...)
Barcelona estudiava per a gran capital..."

Eren els primers anys vint del S. XX, segons Llorenç Villallonga, a "Mort de Dama"

Un somriure kitkat

La mateixa vitalitat dels sentiments
que no em deixa vessar llàgrimes
em fa tremolar les mans.
I em sento malalt, com si m'ofegués
sota la pell que em tiba i empresona
en una queixa amable
atapeïda de quimeres.

Un somriure forçat, però possible

"Vaig descobrir una caixa de música deliciosa. En les seves quatre cares, dibuixades amb incrustacions de nacre, hi havia vistes de l'exposició del vuitanta-vuit, i a dalt una diminuta ballarina seguia la tonada amb una lentitud que obria les finestres del somni"

"Tenía la certeza de que su lenguaje se había descargado, que sus palabras eran pura piel, que las decía vacías de significación. Y así fue que, tal vez no formulada, pero si incontestablemente, supo que debía recuperar su lenguaje porqué sería la manera de recuperar su propia vida. Había descubierto que sus silencios eran sólo pozos que ocultaban, y al mismo tiempo delataban, su vacío."

Un somriure primaveral de gall, ou o gallina

De vegades encomiable, sovint desconcertant i algún cop desesperant,
no deixa de sorprendre'm la meva mania a nedar sempre contracorrent.
Deu ser, com deia aquell, que la noia s'ho val.

Un somriure amb complexe assalmonat

Avui he trepitjat "Terra Incognita", quasi sense voler...
Mai havia arribat tan lluny...
I és que per despertar l'esperit de superació no sempre cal marcar-se fites,
de vegades el deixar-se portar és suficient.

Això si, després d'haver estat corrent de set a vuit del matí d'un diumenge,
estic convençut que la millor sensació del dia és la dutxa calenta que m'acabo de regalar...

Un somriure amb agulletes

"Perquè no em traeixi el dit del cor
voldria prémer dins les meves mans
els versos que ara em neixen del silenci.
La mar sento agitada,
¿sóc veler,
o vent perdut, potser, ploma de cigne?"

Un somriure desconcertat

"Yo para ser feliz quiero un camión"
(Loquillo)

Perquè al capdavall, la clau de la felicitat
és tenir les coses clares,
i no canviar d'idea segons d'on bufa el vent.

Un somriure coherent amb regust de gelat d'avellana

El jaç de pètals ens brinda el vi que ens cluca els ulls...

Un somriure somiatruites

estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamoratestic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat estic enamorat

Un somriure babau

Descobertes

Aquest matí, estenent la roba
he descobert que les violetes havien florit.
Aquest és un cap de setmana de petits detalls,
petites descobertes que el fan especial...

Un somriure encisat

Estirar el fil

Quan més estiro el fil,
i més a prop en veig el cap,
més m'adono de les meravelles que m'hi esperen.

Un somriure contraproduent... i un gotet més per omplir la piscina

Un desig irrefrenable

Un desig irrefrenable
de sentir els meus dits entre els teus dits,
de desar els meus llibres entre els teus,
de barrejar-nos els records i fer-los nostres,
de riure plegats, sentir plegats, plegats, plegats...

Un somriure de benvinguda

Confidències

Entre ombres propícies a les confidències,
amb una tafaneria insistent,
juguem a recordar el confort d'un temps
on es reclou la melancolia.

Un somriure nostàlgicament-alegre

Dubtes

Em queda el teu record,que no existeix,
i aquella nit aviat l'hauré oblidada.
Millor així.
Ets la història que mai podré explicar,
perquè ni tan sols sé si és certa.
Millor així.

Un somriure per recordar

Petits detalls

Petits detalls, si. Perquè al capdavall,
són els que fan la vida i la felicitat.
Llàstima que tot sovint ho oblidem.

Un somriure per fer memòria

Nits en blanc

Abans duia a tot arreu una llibreteta.
Posseït per la febre creadora, buscava paraules, frases a tot arreu,
feia rimes mentalment i donava mil voltes als versos que se m'acudien.
Avui ni tan sols penso en res.
Passo en blanc les nits en blanc.
Potser per això em dedico a fer blogs.

Un somriure de resignació

Sense postres

El nen s'ha quedat sense postres, avui.
Castigat.
Es veu que no ha estat prou dolent.
Però el nen no abaixa la mirada.
Són els grans qui ho diuen,
i tot i que li sembla viure el món a l'inrevés
ell fa veure que els entén.

Són els grans qui ho diuen.
O no funciona així?...

Un somriure de nen petit

Cap sota l'ala

De tant en tant hi ha moments, decisions,
que saps que et marcaran per tota la vida.
I jo ja no sé si m'estimo més la satisfacció
de ser qui mou els fils del meu destí,
o si m'estimaria més deixar-me portar,
la comoditat de l'espectador privilegiat.

Un somriure que-amaga-el-cap-sota-l'ala

El poder de les paraules

Hecatombe (del grec hekatómbê, compost de hekatón 'cent' i boûs 'bou').
-A l'antiga Grècia sacrifici de cent bous, i per extensió de cent víctimes qualsevols.

Un somriure curiós

Un post incisiu

Avui tenia ganes de fer un post agut, incisiu,
que incités a la reflexió i al comentari...

Me n'ha sortit un que no s'aguanta ni amb pinces

Un somriure bromista

De somnis i altres bestieses

Va apareixer en el meu somni, i em mirava,
i em somreia, i s'acomiadava mentre s'allunyava.
Quan la volia seguir era quan despertava.

Un somriure recurrent

...De la mateixa moneda

Em contradic?
I què si fos així?
Jo també sóc un estrany,
també indesxifrable.
El millor i el pitjor
de cadascú viu en mi.

Un somriure amb dues cares

Allà on miri et veig a tu

"A cigarette that bears a lipstick's traces
An airline ticket to romantic places
And still my heart has wings
These foolish things remind me of you

You came, you saw, you conquered me
When you did that to me
I knew somehow this had to be"

Un somriure enyoradís

Ssshht! és un secret!

Tot el dia somriu, se sent especial.
Se sent especial, té un secret.
Té un secret, és especial.
És especial, tot el dia somriu.

Un somriure indesxifrable de serp que es mossega la cua

Gris passió

Sempre ens haviem vist a les fosques,
com podia contestar-te? saber el color dels teus ulls?

Amb la teva abraçada vaig respirar. La resposta era bona:
-"Els teus ulls són d'un color passió tan intens, que enamoren"

Un somriure per sortir del pas