De fronteres, de murs que (es clar) separen, de paradoxes, i d'altres blasfèmies que, valgui la redundància, no es poden esborrar ni enderrocar

Les nostres limitacions
ens defineixen.

Els nostres límits
ens difuminen.

Un somriure de punta fina

De peixos que es mosseguen la cua, de la pastanaga de l'ase, de papers mullats, i d'altres espirals de periodicitat més o menys variable

Quan més s’afanya
a allunyar un dilluns,
abans li arriba el següent.

Un somriure per empaitar

De qui es consola perquè vol, de qui no ho fa perquè no vol, i de com n'és de temptador el pensar que un cop fora, els genis no tornen a la llàntia

De tant mirar les coses
d’una manera diferent,
va aprendre a veure’ls-hi.

Un somriure amb perspectiva

Racons (I)

Quan no sap on fugir
li agrada venir a seure aquí
[lluny de les gàrgoles]
a perdre la fe en la humanitat.

Un somriure amagat

De la lacidesa (i la lucidesa)

Com si l’única meta
fos sobreviure,
es limita a anar
esquivant el destí.

Un somriure marcat