De qui es consola perquè vol, de qui no ho fa perquè no vol, i de com n'és de temptador el pensar que un cop fora, els genis no tornen a la llàntia

De tant mirar les coses
d’una manera diferent,
va aprendre a veure’ls-hi.

Un somriure amb perspectiva

Racons (I)

Quan no sap on fugir
li agrada venir a seure aquí
[lluny de les gàrgoles]
a perdre la fe en la humanitat.

Un somriure amagat

De la lacidesa (i la lucidesa)

Com si l’única meta
fos sobreviure,
es limita a anar
esquivant el destí.

Un somriure marcat

De voler pols i d'anar a l'era

Com és estimar-me?

Un somriure premeditat

De claus i de qualsevol altre lloc roent on agafar-se (a contracorrent o no)

Si una cosa tenen els impossibles
és que són altament improbables.

Un somriure reincident

De lleugereses insostenibles, lleugereses sostenibles, i altres que no ho són

Hi ha dies que no pesen.

[Cosa que no sé fins a quin punt
és bona o és dolenta]

Un somriure indeterminat

D'allò que s'esdevé i altres maneres de mirar-se als ulls

Si tan sols em llegissis
les línies de la mà ...

un somriure amb empremta

Dels peus a terra i altres fatalismes (que no fatalitats)

En l’estona que dura un cigarret
el món pot deixar de girar
[i llavors apagar-se]

Un somriure de poc calat

Del melic i altres mirades introspectives

Concentrar-se només
en tots els altres sentits.

Cinc somriures

Del paroxisme, la tensió lírica, i de tots aquells estats d'anim que es defineixen i difuminen entre l'un i l'altra

... I seguir-la
[des]vetllant encara.

Un somriure entrellaçat

Surprise, surprise

Desembolcallar-la.
[i un cop descoberta,
Tornar-la a embolicar]

Un somriure entre l'espant i la meravella

De la nuesa

Deixeu-me doncs parlar
d'allò que em fa por...

Un somriure sentit

Instruccions d'ús

Benvolgudes,
representa que aquí,
l’únic cor que es trenca,
és el meu.

[ La literatura i jo agrairiem
que a partir d’ara, si més no,
fos així ]

Un somriure [ fràgil ]

D'allò que s'esdevé, i altres regles de tres (o quatre)

La primavera va ser meravellosa.
L’estiu ara, però,
ja s’ha acabat...

Un somriure amb metàfora i moralina

Ni de causes ni de rebels

En un pas de zebra només passa pel damunt de la part pintada. Per molt llargs que siguin només posa un peu a cada escaló. Camina esquivant les ombres del terra i si va per una acera sempre trepitja les rajoles fent a cada pas el moviment del cavall als escacs. Quan veu una línia, però, encara que només sigui de guix pintada al terra, l’única cosa que pot fer és travessar-la.

Un somriure a l'extrem d'allò quotidià

De fils argumentals

Quan saps que les estàs fent per última vegada, totes les coses, fins les més insignificants, tenen un altre significat. Potser per això i potser, també, perquè no podem evitar sentir una mena d’atracció romàntica per tot allò que és decadent, la millor manera que trobem de, posem per cas, passejar per Venècia és, precisament, pensar que s’enfonsa.

Un somriure (?)

Del joc del temps

Quan se li va acudir que l’únic inconvenient de que el temps passés massa depressa era que les busques es separaven massa ràpidament, va adonar-se que crispar els punys només havia servit per rebregar els records de les puntes dels dits, i amb el ferm propòsit de no deixar que el paper es tornés a esgrogueïr, deixant de banda la promesa que s’havia fet de no tornar a suportar les històries d’amor, va decidir començar a mirar només, a partir de llavors, com una agulla s’acosta a l’altra fins passar-li pel damunt.

Un [tic] somriure [tac]

De la distància entre dos punts (i altres perspectives)

De tant pensar-la
quasi n'oblida
els petits detalls.

Un somriure perfilat

Tot d'un plegat

De vegades, com que en el fons no són més que quatre parets, resulta que, tot i que tanquis bé les finestres, hi ha cases massa petites per amagar secrets massa grans.
Potser per això, i potser, també, perquè en una alquímia inversa l’or esdevé plom, quan començà a plorar per coses que ni tan sols sabia que sentia, i amb l’excusa que dues mirades no poden creuar-se quan una mira d’amagat, tot i no tenir tenir massa clar si calia deixar de ser la persona que era per poder trobar la que havia de ser, va decidir que la gràcia de tornar a començar era, precisament, tenir-ho tot per fer una altra vegada.
I és que al capdavall, -això ho dic jo- pensar que no som més que les nostres pors és un bon motiu per vèncer-les.

Un somriure... verd (?)

Hymne a l'amour

Es veu que qui la va batejar com la ciutat de l’amor, deia que a Paris les morts petites ho eren una miqueta menys, de petites; i la veritat és que, tot i que avui en dia per ofegar-se en absenta no calgui sortir del Marsella, o que per mirar affiches de notredames del Moulin Rouge bellugant el pompidou el millor lloc sigui el museu d’Albi, (que és a trenta minuts de Tolouse i a mitja hora de Lautrec), el cendrer de qualsevol habitació de qualsevol pensió de la Gare du Nord encara és el lloc on més picant és l’olor dels Gauolises que es consumeixen -i es consumen- a l’acte. I és que Paris, més que un Veuve Clicquot i gambes al Maxim’s o un passeig amb bicicleta -sense mans- per Montmartre amb l’Amélie Poulain, és, sobretot, sobretot, la Juliette Binoche esperant-te al capdamunt d’unes escales massa estretes per pujar-les de bracet, mentre el piano de Belle du Jour es lamenta per sota una porta.

Un somriure de got llarg

Quelqu'un m'a dit...

Divertit, temptador,
sorprenent...
[Sovint, fins i tot,
inadequat]

Un somriure vanitós. Sí.

Nusos

No trigaria a descobrir
que el pitjor
d’enfrontar-se a un fantasma
és adonar-te
que allò que [no] pots vèncer
és real.

Un somriure com la vida mateixa

De mirar la gent com passa (fins i tot la que no es queda), i d'altres actes quotidians amb un cert aire de, diguem-ne, trascendentalitat

El realisme desmenteix
la grandesa tràgica
de la passió.

Un somriure d'aquells, ja saps...

De les idees preconcebudes, i d'altres reaccions en cadena

Una relació en
defineix una altra.

[Tot i que per fora
no semblin
ni millors ni pitjors]

Un somriure diferent

De focus, d'atencions, de visos de realitat, i altres cops de teatre

L’autèntica paradoxa
és que sigui [precisament]
en aquest gran decorat
que l’envolta
on més real ho veu tot.

Un somriure entre bambalines

D'aquella sensació entre agredolça i salada

Com passar pàgina
a un llibre obert.

[Però ella era una pregunta
que havia de respondre]

Un somriure retòric

Astènies

Li va fer saber
que les seves caricies
li travessaven la pell.

Ell va estarrufar-se.
Ella va grunyir.

[i es van adormir]

Un somriure liquat

De punts, i d'altres inflexions

I just quan pren consciència
de la quantitat d’opcions
al seu davant,
se li acut
que no hi ha millor sentiment
que pensar que al capdavall
només en pot triar una.

"El" somriure

De mirar-se sempre en el mirall equivocat, i altres tendències recurrents

Com si no n'hi hagués prou
amb les espines
de les roses del camí.

Un somriure de via estreta

D'excuses, d'allò que m'enlluerna, i d'altres maneres de veure-hi clar... o no

Just com cada cop
que sent que és a punt
d’arribar-hi,
en fuig.

No fos cas
que li agradés
[i s’hi volgués quedar]

Unsomriureacorrecuita